PETITA RESSENYA HISTÒRICA DE

LA COBLA

LA PRINCIPAL D’OLOT

Aquesta Cobla, ben representativa de la capital i de la comarca de la Garrotxa té una llarga història. L'any 1892 ja existia a Olot una formació anomenada Orquestra de Sant Rafel (potser fent referència al carrer on es trobava el seu local). La dirigia el músic Anton Moner i Pascal, originari de Camprodon i veí en aquells moments de La Canya. L'any 1898 es converteix en La Lira Olotenese (més endavant La Lira Olotina), que també va comptar amb la direcció de Miquel Viñolas i Rovira entre 1899 i 1903. Va assolir un bon nivell i merescut prestigi, actuant també fora de la Garrotxa, com per exemple El Vendrell, L'Arboç del Penedès o Barcelona.
L'any 1909 es produeix una escissió, de manera que Anton Moner i altres músics surten de La Lira (que encara va fer actuacions fins l'any 1912) i es fusionen amb La Principal (coneguda des de 1878 a 1903 com la Cobla d'en Prat, fundada per Patllari Prat i Sagués i continuada pel seu fill, Joan Prat i Vigó), dirigida aleshores per Patllari Prat i Trias (tercera generació de la nissaga, i pare dels músics Joan, Miquel i Lluís Prat i Forga); es així com neix La Principal Olotina, que en les seves postals de presentació posava FUNDADA l'any 1898, fent referència a l'any de fundació de La Lira; amb una mica més de visió de futur, o prescindint una mica de la forta personalitat d'Anton Moner, podien haver posat igualment que s'havien fundat l'any 1878, si haguessin fet referència a la seva provinença de la Cobla d'en Prat. Els primers directors d'aquesta nova formació van ser Patllari Prat i Trias i Anton Moner i Pascal ensems.


La Principal Olotina, 1926
Es fa esment de la fundació l'any 1898

A dalt: Joan Punset (flabiol i violí), Pere Badosa (fiscorn i contrabaix),
Josep Tané (tenora i violí) i Joan Augé (violí i contrabaix)
Al centre: Joan Bosch (trompeta) i Pere Aubert (trompeta). Ja havien canviat el cornetí per la trompeta.
A baix: Llorenç Corcoy (tible i clarinet), Miquel Corcoy (tenora i flauta),
Miquel Company (fiscorn) i Ramon Palé (tible i clarinet).

Amb el nom de La Principal Olotina el nou conjunt orquestral va actuar aproximadament fins l'any 1934, en que va canviar per dir-se La Principal d'Olot, tot i que durant l'any 1935 es pot llegir als diaris de l'època que van coexistir totes dues formacions: segurament hi va haver un intent no reeixit de mantenir La Principal Olotina, o fins i tot seria possible que aquella primera temporada encara haguessin actuat amb els dos noms.
Durant uns anys fou cobla-orquestra, però ja des de 1979 es dedica exclussivament a la cobla.
En el decurs de tots aquests anys han passat per les seves files importants instrumentistes, com per exemple, i per citar-ne algun: Pere Aubert i Port, (1879-1951) compositor i solista de trompeta, de qui La Principal d'Olot va enregistrar un doble CD, o el gran compositor de Sant Joan de les Abadesses Ramon Serrat i Fajula (1883-1944), que precisament des d'Olot -mentre tocaba el tible (!) a La Lira Olotina- va compondre la seva sardana La Font del Cubilà, un meravellós indret de la seva vila natal, així com els notabilíssims flabiolaires Anton Moner i Pascal (1873-1955) i Pere Moner i Parella (1899-1965), aquest darrer amb La Principal Olotina. La llista es faria molt llarga, i segurament incompleta, de manera que us convidem a veure les nostres seccions de FOTOS (menú de l'esquerra d'aquesta i qualsevol pàgina), on hi consta el nom dels components que han passat per la nostra Cobla durant més de cent anys.


 
La Principal d'Olot, 1934. Primer cartell.
Es fa esment de la fundació l'any 1898.

Darrere: Joan Augé [viola i contrabaix], Albert Augé [violí i tible], Ramon Bassols [flabiol i tenora],
Albert Arqués [violí, tenora i director], Josep Colomer [trompeta i cantor] i Xxx Gessis ("el Nano") [trompeta]
Davant: Miquel Pagès [violí i saxo tenor], Amadeu Barberí [flauta i tible],
Marian Espígol [clarinet i tenora], Salvador Rota [contrabaix i fiscorn] i Pere Badosa [trombó i fiscorn].
Cartell amb foto de Carme Gotarre i Camps (ACGAX) de l'arxiu d'Emili Pallàs.


La Principal d’Olot ha actuat en diferents llocs de Catalunya i del Rosselló, encara que la majoria de les seves actuacions són a les comarques gironines.
Hi va haver un atzucac entre Desembre de 2000 i Desembre de 2001: Un músic va registrar el nom de la Cobla sense dir res a ningú, i després es va muntar un pollastre important, que va comportar que durant un any La Principal d'Olot no pogués fer servir oficialment el nom, anomenant-se durant aquest període La Nova Olot.
Cada any, La Principal d'Olot, per les diades de les Festes del Tura (Festa Major d' Olot), és l'encarregada d'interpretar els tradicionals balls del Gegants, Nans i Cavallets, a més d'acompanyar-los pels carrers en les tradicionals Cercaviles.

ALGUNES DADES INTERESSANTS DE LA FARÀNDULA OLOTINA:
La música dels Gegants i el Cap de Lligamosques és del pare dominic Miquel Sisé, mestre de capella de l'Esglèsia de Sant Esteve a finals del segle XIX.

               
GEGANTS i CAP DE LLIGAMOSQUES

La música dels Cavallets o Cavallins està basada en un fragment de l'òpera Der Freischütz (El caçador furtiu), de Carl Maria von Weber (1786-1826).


CAVALLETS 

La música dels Nans o Cabeçuts, així com l'arranjament de les altres peces de la faràndula, és del músic local Joan Casanova i Bartrolí (1863-1911), també compositor de la sardana que ha esdevingut himne dels olotins: Adéu, Vila d'Olot. Va ser mestre dels que serien músics molt apreciats i coneguts per terres garrotxines: el seu nebot Francesc Casanova i Estorch (1907-1969), i l'anteriorment esmentat Pere Aubert i Port (1879-1951).


NANS

Apunts extrets del llibre La Principal d'Olot (1898-1998), de Josep Murlà i Giralt, inclosos en el llibret del Cd editat l'any 1998 amb motiu del Centenari de La Principal d'Olot:

... Des del primer moment va destacar com una formació orquestral amb un servei molt complet, és a dir, que a més de tocar sardanes oferia un ampli repertori de música de ball i també de música religiosa, per a concerts, serenates, etc., la qual cosa li permetia atendre les diverses peticions que li arribaven no només d’Olot i la seva comarca, sinó també d’altres punts de la geografía catalana.
... En el moment de la seva creació, al país es vivia una recuperació de les sardanes llargues i s’abandonava, a poc a poc, una altra dansa tradicional, com era el contrapàs, que havia anat quedant obsolet.
... La cobla tenia la feina garantida, sobretot durant la temporada de bon temps, en què, a la comarca d’Olot, se succeeixen, setmana rere setmana, les celebracions festives, sigui les del Roser de les diferents localitats, les festes de barri, les festes patronals, les festes majors, etc.
... En aquest context favorable, La Principal d’Olot, anà consolidant-se, passant per moments molt bons i altres de més dificils que van arribar a fer perillar la seva continuïtat. Si es repassa la premsa local d’aquests cent anys, hom s’adona que l’activitat de La Principal d’Olot ha estat constant, ininterrompuda, llevat del període advers de la guerra civil, en què la situació no era gens propícia per a l’activitat dels músics.
... La Principal d’Olot forma part de la història d’Olot i de la comarca, perquè amb el pas dels anys han anat estrenyent-se els vincles i la relació amb la societat a la qual ha procurat complaure i servir sempre.
... Algunes vegades, per la competència d’altres cobles i orquestres, i altres factors diversos, va passar per hores baixes, que va aconseguir de remuntar, adquirint, amb el pas dels anys, un prestigi i una categoria que s’han mantingut fins als nostres dies.

 


 

            
La Principal d'Olot, el dia 7 de Maig de 2017, en la tradicional audició
del Dia de la Mare, al Parc Clarà d'Olot

Darrere: Alfons Vila, Tute Garcia, João Carlos López, Marçal Masallera, Isaac Serra i Sixto Lara
Davant: Salvador Coll, Joaquim Portas, Jordi Labián, Josep Navarro i Josep Loredo
Foto: Emili Pallàs.