COBLA “LA PRINCIPAL D’OLOT”

PETITA RESSENYA HISTÒRICA



Aquesta cobla, amplament representativa de la capital i de la comarca de la Garrotxa, fou fundada el 1898 pels músics olotins Pere Forga i Patllari Prats.

Durant uns anys fou cobla-orquestra, però en els darrers anys únicament es dedica a la cobla.

En el decurs de tots aquests anys han passat per les seves files importants instrumentistes.  D'aquesta manera voldríem destacar especialment a Pere Aubert, compositor i solista de trompeta; esmentem també la presència del gran compositor de Sant Joan de les Abadesses Ramon Serrat i Fajula, que precisament des d'Olot va compondre la seva sardana "La font del Cubilà", que és un meravellós indret de la seva vila nadiua.

Altres intèrprets: Esteve Molas, compositor de sardanes i excel·lent contrabaix, i esmentem d'una manera especial els notabilíssims flabiolaires Antoni i Pere Moner, els quals durant molts anys foren puntals d'aquella famosa cobla Barcelona, dissortadament avui desapareguda. D'entre els actuals han passat per les files de la Principal d'Olot Pere Rabasseda i Marcel Sabater.

La cobla ha actuat en diferents llocs de Catalunya i del Rosselló, malgrat que la majoria de les seves actuacions són per la zona de les comarques gironines.

Cada any, aquesta cobla, per les diades de les festes del Tura (Festa major d' Olot), és l'encarregada d'interpretar els tradicionals balls del gegants, nans i cavallets.

 

 



GEGANTS D'OLOT





RESSENYA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA COBLA ESCRITA PER JOSEP MURLÀ I GIRALT

PUBLICADA EN EL LLIBRET DEL COMPACTE DEL CENTENARI L'ANY 1998

La Cobla La Principal d’Olot, es considera que va ser fundada el 1898. La dirigía,  primer Joan Prat i posteriormente va fer-ho, ja entrat el segle XX, el seu fill Patllari. Amb el nom de La Principal va actuar fins al 1907, en que passà a dir-se La Principal Olotina, nom que va mantenir fins al 1935, en que adoptà l’actual: La Principal d’Olot. Des del primer moment va destacar com una formació orquestral amb un servei molt complet, és a dir, que a més de tocar sardanes oferia un ampli repertori de música de ball i també de música religiosa, per a concerts, serenades, etc..., la qual cosa li permetia atendre les diverses peticions que li arribaven no només d’Olot i la seva comarca, sinó també d’altres punts de la geografía catalana.

En el moment de la seva creació, al país es vivia una recuperació de les sardanes llargues i s’abandonava, a poc a poc, una altra dansa tradicional, com era el contrapàs, que havia anat quedant obsolet.

La cobla tenia la feina garantida, sobretot durant la temporada de bon temps, en què, a la comarca d’Olot, se succeeixen, setmana rere setmana, les celebracions festives, sigui les del Roser de les diferents localitats, les festes de barri, les festes patronals, les festes majors, etc...

En aquest context favorable, La Principal d’Olot, anà consolidant-se, passant per moments molt bons i altres de més dificils que van arribar a fer perillar la seva comtinuïtat. Si es repassa la premsa local d’aquests cent anys, hom s’adona que l’activitat de La Principal d’Olot ha estat constant, ininterrompuda, llevat del període advers de la guerra civil, en què la situació no era gens propicia per a l’activitat dels músics.

La Principal d’Olot forma part de la història d’Olot i de la comarca, perquè amb el pas dels anys han anat estrenyent-se els vincles i la relació amb la societat a la qual ha procurat complaure i servir sempre.

Algunes vegades, per la competència d’altres cobles i orquestres, i també per la lògica ambientació de prosperitat per part dels qui la componien, va passar per hores baixes, que va aconseguir de remuntar incorporant-hi nous elements. Entre els professors que hi han passat destaquen Antoni Moner, pare d’en Pere Moner, el conegut flabiolaire que va incorporar-se a la cobla Barcelona i va dirigir-la durant una bona colla d’anys, per mitjà del qual s’aconseguí que aquesta famosa formació participés molts anys en les Festes de la Mare de Déu del Tura, d’Olot. Altres músics i compositors destacats foren Esteve Molas i Pere Aubert, que gaudien d’una gran popularitat, sobretot el darrer, que exercia d’impressor i va destacar també per les seves creacions teatrals i algunes obres literàries, sense deixar de banda Marià Espígol, Josep Masó Quer i altres que, amb el pas dels anys, van fer que La Principal d’Olot adquirís un prestigi i una categoria que s’han mantingut fins als nostres dies.

 



"LA PRINCIPAL" A L'APLEC D'OLOT L'ANY 2006